Jersey, Anglaterra, 1970

Jason Martin

Jason Martin fa un treball caracteritzat per trobar-se a mitjan camí entre la pintura i l’escultura.

Les seues obres conviden a la immersió, encara que, a diferència dels expressionistes abstractes dels anys cinquanta, no aspira que l’espectador tinga una experiència metafísica.

Jason Martin fa un treball caracteritzat per trobar-se a mitjan camí entre la pintura i l’escultura. Martin va estudiar en el Chelsea College of Art i en el Goldsmiths College a principis dels anys noranta. El seu treball va cridar l’atenció d’una àmplia audiència quan va ser inclòs l’any 1997 en l’exposició “Sensation: Young British Artists from the Saatchi Collection”, celebrada en la Royal Academy of Arts de Londres, i en la qual també van participar altres artistes com Damien Hirst, Mat Collishaw, Jake i Dinos Chapman, Rachel Whiteread i Yinka Shonibare. Les seues obres monocromes en les quals explora les diferents possibilitats de la superfície s’han vist en exposicions en ciutats com Londres, Venècia, Màlaga o Palma. Actualment, viu i treballa entre Londres i Lisboa.

Martin produïx formes orgàniques amb una tècnica mecànica com és el moviment precís del pinzell. Uns pinzells que són creats per l’artista i amb els quals aconseguix este estil clarament recognoscible caracteritzat per unes ones hipnòtiques i meditatives de pintura i color. Selecciona la qualitat i la densitat de les cerres perquè la creació de les seues eines forme part del procés creatiu de l’obra. Com els rasclets d’arena dels jardins zen japonesos, la repetició implícita del moviment és hipnòtica, simultàniament curativa i agitadora.

Les seues obres conviden a la immersió, encara que, a diferència dels expressionistes abstractes dels anys cinquanta, no aspira que l’espectador tinga una experiència metafísica. Ens trobem davant d’un artista que disfruta amb la pintura, que sap esprémer-li tot el seu suc en unes obres monocromàtiques, però amb tota una sèrie de textures que conviden l’espectador a viatjar a través d’estes, a submergir-se en estes formes sinuoses a mitjan camí entre l’abstracció i la figuració perquè, encara que, al principi, ens semblen una massa de color uniforme, si aprofundim, veiem formes clarament recognoscibles que connecten directament amb el nostre subconscient.

Tal com explica Ann Hindry, “a Martin li interessa la immediatesa de l’experiència perceptiva que és específica de la pintura, explora conscientment les seues implicacions, al mateix temps que la manté en el treball dels objectes. Aconseguix la proesa de produir una pintura que és eminentment física i, no obstant això, absolutament visual, òptica”1 .

La col·lecció Hortensia Herrero presenta cinc obres de Jason Martin en les quals podem trobar estos colors vibrants i textures tan característiques del seu treball.

1 Ann Hindry, Jason Martin: Nudes, Galerie Thaddaeus Ropac, París, 2016, pàg. 3.

Mostra de les seues obres en el CAHH