Estem construint la nova llar de l’art contemporani a València.

El projecte

El Centre d’Art Hortensia Herrero naix amb el doble propòsit de compartir amb la societat l’art contemporani més rellevant a escala internacional i de contribuir a fer que la Comunitat Valenciana siga una destinació cultural i artística de referència.
El centre reunirà la col·lecció privada de la Fundació Hortensia Herrero, que inclou obres d’artistes com Andreas Gursky, Anselm Kiefer, Georg Baselitz o Anish Kapoor, juntament amb exposicions temporals d’altres artistes de talla mundial.

El projecte complix, a més, amb un altre dels objectius de la fundació: la recuperació del patrimoni històric a través de la rehabilitació d’un antic palau de València per a proporcionar una nova vida a un edifici emblemàtic.

L’obertura del centre està prevista per a l’any 2023.

Andreas Gursky
Andreas Gursky _Nha Trang. 2004
Anselm Kiefer
Anselm Kiefer _ Walhalla. 2015-2017
Baselitz
Georg Baselitz _ Bündel. 2015
Anish Kapoor
Anish Kapoor _Random Triangle Mirror. 2013

ANDREAS
GURSKY

Nha Trang, 2004.
273.2 x 185 cm (sense marc)
295.5 x 207 cm (amb marc).
Edición 3/6

Reconegut com un dels fotògrafs més importants del nostre temps, Andreas Gursky (Leipzig, 1955) ha modificat la percepció que el públic tenia de la fotografia a través d’obres –a vegades de més de cinc metres i sempre en color– que impacten a l’espectador per la seua monumentalitat.

Pertanyent a l’Escola de Düsseldorf juntament amb fotògrafs com Candida Höffer, Axel Hütte o Thomas Ruff, en les seues imatges és fonamental la idea de la repetició i l’acumulació d’objectes similars que, malgrat la complexitat evident, mantenen un ordre implícit. En les seues obres utilitza tècniques digitals, llum difusa, vistes frontals i punts de vista elevats per a crear fotografies amb una riquesa de detalls, com ocorre amb la pintura.

Els deshumanitzats blocs de cases, aeroports, vestíbuls d’oficines, camps de futbol o productes alineats en un supermercat que retrata en les seues composicions l’han convertit en el fotògraf de la globalització i la modernitat.

Les seues fotografies s’exposen en el Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York, la Tate Modern de Londres o el Museu d’Art Modern de Munic, entre altres.

ANSELM
KIEFER

Walhalla, 2015-2017.
280 x 380 x 38 cm.

L’obra de l’alemany Anselm Kiefer (Donaueschingen, 1945) recorre a materials de ruïnes com a cendres, terra, palla, formigó o plom per a mostrar la destrucció de la postguerra i la decadència dels ideals germànics. L’artista va nàixer a Alemanya uns quants mesos abans del final de la II Guerra Mundial i al llarg de la seua trajectòria sempre ha defensat que el passat ha d’afrontar-se en tota la seua incomoditat i mai suprimir-se. Interessat en la càbala jueva, l’alquímia, la mitologia nòrdica o l’òpera wagneriana, és un dels artistes vius més cotitzats i amb més presència internacional.

Les seues teles, sempre de grans dimensions, amb molta matèria orgànica i poc color, estan poblades per arbredes en flames, ciutats calcinades i homes solitaris que remeten a la història i a la memòria. La producció de Kiefer inclou pintures, escultures, fotografies i llibres d’artista.

En Walhalla l’artista alemany fa referència al Valhalla de la mitologia nòrdica, un paradís on vivien els déus i al qual eren portats per les famoses valquíries els morts en combat.

GEORG
BASELITZ

Bündel, 2015.
146.5 x 73 x 78 cm.

George Baselitz (Deutschbaselitz, 1938) és un dels artistes més influents del nostre temps. Al llarg de la seua trajectòria s’ha mantingut fidel a les disciplines clàssiques de pintura i escultura. La seua obra, que mostra la seua reacció davant dels esdeveniments a l’Alemanya del període de la postguerra, suposa un retorn a la figuració i enllaça amb la tradició alemanya dels expressionistes de principi del segle XX.

En 1969 presenta les seues famoses pintures Upside Down, en les quals totes les figures i paisatges estan pintats a l’inrevés. Amb este recurs l’artista proposa una ruptura semblant al que en el seu moment va constituir el cubisme, amb la creació de tot un univers invertit. En les seues escultures, igual que en la pintura, se centra en la figura humana tallant directament del tronc, fruit de la intuïció i del reflex de l’artista, per a remetre a l’art africà que tant admira.

L’obra de Baselitz es troba en museus i col·leccions privades de tot el món com el Museum of Modern Art (MoMA), Metropolitan Museum of Art (MET), Guggenheim Museum, Centre Georges Pompidou, Stedelijk Museum o Tate Modern.

ANISH
KAPOOR

Random Triangle Mirror, 2013.
190 x 190 x 29 cm.

L’escultor angloindi Anish Kapoor (Bombai, 1954), guanyador del prestigiós Premi Turner en 1991, ha exposat la seua obra en museus com la Tate Modern o la Royal Academy of Arts i les seues obres il·lustren les pàgines del passaport britànic.

Integrant de la New British Sculpture, que va transformar l’escena artística londinenca durant els anys huitanta, la seua exploració de la forma i l’espai, així com l’ús del color i dels materials, l’han convertit en el gran renovador de l’escultura contemporània.

Gran part del treball de l’artista qüestiona la percepció de la realitat i busca transmetre un significat metafísic perquè siga reinterpretat individualment per cada espectador. La idea del buit en les seues obres suposa una nova dimensió de l’espai interior de l’escultura, que fins aleshores havia sigut un element que pertanyia exclusivament al camp arquitectònic.

En els més de 40 anys de trajectòria ha investigat i experimentat amb tota mena de materials i tècniques, des de pedra, cera, feltre o acer, fins a espills que reflectixen el cel, per a crear obres de qualsevol grandària imaginable i traspassar qualsevol barrera. Un altre element fonamental en les seues escultures és el color, que funciona com una obra en si mateixa, utilitzant sempre els primaris –blaus, rojos i grocs brillants–.

Baselitz
Georg Baselitz _ Bündel. 2015
Anish Kapoor
Anish Kapoor _Random Triangle Mirror. 2013

GEORG
BASELITZ

Bündel, 2015.
146.5 x 73 x 78 cm.

George Baselitz (Deutschbaselitz, 1938) és un dels artistes més influents del nostre temps. Al llarg de la seua trajectòria s’ha mantingut fidel a les disciplines clàssiques de pintura i escultura. La seua obra, que mostra la seua reacció davant dels esdeveniments a l’Alemanya del període de la postguerra, suposa un retorn a la figuració i enllaça amb la tradició alemanya dels expressionistes de principi del segle XX.

En 1969 presenta les seues famoses pintures Upside Down, en les quals totes les figures i paisatges estan pintats a l’inrevés. Amb este recurs l’artista proposa una ruptura semblant al que en el seu moment va constituir el cubisme, amb la creació de tot un univers invertit. En les seues escultures, igual que en la pintura, se centra en la figura humana tallant directament del tronc, fruit de la intuïció i del reflex de l’artista, per a remetre a l’art africà que tant admira.

L’obra de Baselitz es troba en museus i col·leccions privades de tot el món com el Museum of Modern Art (MoMA), Metropolitan Museum of Art (MET), Guggenheim Museum, Centre Georges Pompidou, Stedelijk Museum o Tate Modern.

ANISH
KAPOOR

Random Triangle Mirror, 2013.
190 x 190 x 29 cm.

L’escultor angloindi Anish Kapoor (Bombai, 1954), guanyador del prestigiós Premi Turner en 1991, ha exposat la seua obra en museus com la Tate Modern o la Royal Academy of Arts i les seues obres il·lustren les pàgines del passaport britànic.

Integrant de la New British Sculpture, que va transformar l’escena artística londinenca durant els anys huitanta, la seua exploració de la forma i l’espai, així com l’ús del color i dels materials, l’han convertit en el gran renovador de l’escultura contemporània.

Gran part del treball de l’artista qüestiona la percepció de la realitat i busca transmetre un significat metafísic perquè siga reinterpretat individualment per cada espectador. La idea del buit en les seues obres suposa una nova dimensió de l’espai interior de l’escultura, que fins aleshores havia sigut un element que pertanyia exclusivament al camp arquitectònic.

En els més de 40 anys de trajectòria ha investigat i experimentat amb tota mena de materials i tècniques, des de pedra, cera, feltre o acer, fins a espills que reflectixen el cel, per a crear obres de qualsevol grandària imaginable i traspassar qualsevol barrera. Un altre element fonamental en les seues escultures és el color, que funciona com una obra en si mateixa, utilitzant sempre els primaris –blaus, rojos i grocs brillants–.

L'edifici

La primera gran obra del Centre d’Art Hortensia Herrero serà el mateix edifici que l’albergarà, el Palau Valeriola. Es tracta d’una edificació emblemàtica d’estil barroc construïda en el segle XVII en ple centre històric, en la qual es poden trobar restes del circ romà i de l’antiga jueria de la ciutat.

Després d’haver sigut destinat a múltiples finalitats i estar unes quantes dècades en desús, la Fundació Hortensia Herrero ha adquirit el Palau Valeriola amb la finalitat de restaurar-lo i donar-li una nova vida com a centre d’art.

Gaudix amb nosaltres de l’evolució de les obres en els vídeos que anirem compartint fins a la seua culminació.

//

La ciutat

València, futura seu del Centre d’Art Hortensia Herrero, està vivint una de les seues èpoques més dolces en l’àmbit cultural, i la notícia que serà la capital mundial del disseny en 2022 n’és la confirmació. Tant dissenyadors com artistes i arquitectes locals contribuïxen perquè el nom d’esta ciutat aparega cada vegada més gran en els mapes.

A més d’un futur prometedor, València acumula una història de més de 2.000 anys i reunix un llegat patrimonial de gran importància. Esta herència ha sigut un dels principals focus d’actuació de la fundació des de l’inici.

JAUME PLENSA

2019
Més informació

TONY CRAGG

2018
Més informació

MANOLO VALDÉS

2017
Més informació

La FUNDACiÓ
HORTENSIA
HERRERO

La Fundació Hortensia Herrero sorgix en 2012 amb l’objectiu de promoure l’interés, el coneixement i la sensibilitat per l’art i la cultura a través de projectes creats a la Comunitat Valenciana per artistes de tot el món.

Entre les seues actuacions més destacades es troben la restauració del Col·legi Major de l’Art de la Seda de València, la recuperació dels frescos de l’església de Sant Nicolau –la “Capella Sixtina valenciana”–, diverses exposicions temporals d’escultures monumentals en diverses ciutats de la Comunitat Valenciana i el suport a la dansa a través de la Gala València Dansa Som Art i el Campus Internacional València Dansa.

A més del Centre d’Art Hortensia Herrero, una vegada restaurat, el Palau Valeriola acollirà també les oficines de la Fundació Hortensia Herrero.

Hortensia Herrero és presidenta de la fundació que porta el seu nom i vicepresidenta i accionista majoritària de Mercadona, la primera xarxa de supermercats d’Espanya. La seua tasca filantròpica està motivada per la seua voluntat de correspondre a la terra on va nàixer i que tant li ha donat.

Dº Hortensia Mª Herrero, Presidenta de la Fundación Hortensia Herrero

Sra. Hortensia Herrero, Presidenta de la Fundació Hortensia Herrero

Sra. Hortensia Herrero,
Presidenta de la Fundació Hortensia Herrero

NoticiEs

Y TU

Inscriu-te per a rebre el nostre butlletí d’informació. T’informarem sobre l’evolució de la rehabilitació del Palau Valeriola i sobre totes les novetats entorn del futur Centre d’Art Hortensia Herrero.

Centre d'Art Hortensia Herrero

Carrer del Mar, 31, 46003 València
+34 963 88 261
.
Le hemos enviado un correo electrónico.
Por favor, compruebe su bandeja de entrada y confirme su suscripción.
Política de galetes
Este lloc web utilitza galetes (conegudes també per la denominació anglesa cookies) perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si hi esteu d’acord, polseu ACCEPTE. Si no ho feu, és possible que el lloc web no carregue totes les seues funcionalitats. Per a més informació, podeu consultar la nostra política de galetes fent clic en l’enllaç.