El Centre d’Art Hortensia Herrero organitza exposicions temporals amb l’objectiu d’aprofundir en l’obra d’alguns artistes de la col·lecció.
anselm kiefer
Anselm Kiefer va nàixer l’any 1945 a Donaueschingen, Alemanya. El 1992 es va traslladar a França, on viu i treballa entre París i Barjac, prop d’Avinyó. L’artista va estudiar Dret, Literatura i Lingüística abans d’ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts de Karlsruhe i, posteriorment, a la de Düsseldorf, on va ser alumne de Joseph Beuys.
L’any 1980 va ser seleccionat per a representar el Pavelló d’Alemanya Occidental a la 39a Biennal de Venècia, i des d’aleshores la seua obra s’ha exposat en importants mostres individuals internacionals en museus tan prestigiosos com l’Art Institute of Chicago (1987); la Nationalgalerie de Berlín (1991); el Metropolitan Museum of Art de Nova York (1998); la Fondation Beyeler de Basilea (2001); el Museu Guggenheim de Bilbao (2007); la Royal Academy of Arts de Londres (2014); el Centre Pompidou de París (2015); la Bibliothèque Nationale de France (2015); l’Albertina de Viena (2016); el Museu Estatal de l’Hermitage de Sant Petersburg (2017); el Museu Rodin de París (2017); o el Met Breuer de Nova York (2018), entre molts altres.
Kiefer va rebre el Premi Praemium Imperiale del Japó l’any 1999 i, el 2008, el Premi de la Pau del Comerç del Llibre Alemany. El 2007 es va convertir en el primer artista, des de Georges Braque, a rebre un encàrrec per a una instal·lació permanent al Museu del Louvre de París, i el 2018 la seua escultura site-specific Uraeus es va exposar davant del Rockefeller Center de Nova York. El 2020, el president francés Emmanuel Macron va encarregar a Anselm Kiefer la realització d’una instal·lació permanent per al Panteó de París.
Obres
L’exposició temporal ocupa sis galeries del Centre d’Art Hortensia Herrero i reuneix un total d’11 obres d’Anselm Kiefer, quatre de les quals pertanyen a la col·lecció permanent. El conjunt permet endinsar-se en el seu univers monumental i matèric, on la història, el paisatge i la mitologia s’entrellacen amb referències a la literatura, la música i la natura. A través de superfícies carregades de capes, textures i materials, l’artista construeix imatges d’una gran intensitat simbòlica inspirades en mites clàssics, poemes d’autors com Baudelaire, Walther von der Vogelweide o Rilke, i composicions musicals com Der Tod und das Mädchen de Schubert. La mostra convida el visitant a una experiència immersiva al voltant de la memòria, el temps i la transformació.
