El Centre d’Art Hortensia Herrero acull des del 29 d’abril l’exposició temporal de l’artista alemany Anselm Kiefer, una de les figures més influents de l’art contemporani internacional. Concebuda en estreta col·laboració amb el mateix artista, suposa la primera mostra de Kiefer a València.
L’exposició, comissariada per Javier Molins, ocupa sis galeries del centre, que han sigut adaptades per a acollir el llenguatge monumental i matèric de l’artista. “Quan vam visitar Kiefer al seu estudi de Croissy em vaig quedar impressionada perquè havia recreat a escala real les sales d’aquest centre amb la selecció d’obres idònies”, remarca Hortensia Herrero sobre el procés de disseny de l’exposició. El recorregut proposa una experiència quasi immersiva que transcendeix allò expositiu per a convertir-se en una intervenció d’escala arquitectònica, on història, paisatge i mitologia s’entrellacen.
La relació entre Hortensia Herrero i l’artista es remunta a una dècada arrere, quan la col·leccionista va incorporar la seua primera obra a la col·lecció, Böse Blumen. Aquest vincle, consolidat al llarg del temps, ha fet possible l’arribada d’aquesta exposició a València. “La primera vegada que vaig veure l’obra d’Anselm Kiefer, amb aquella força, em va atrapar. El seu art té alguna cosa que et fa sentir, concentrar-te i endinsar-te dins de l’obra”, afirma Hortensia Herrero.
En aquest sentit, l’obra de Kiefer dialoga de manera natural amb el mateix edifici que l’acull, un espai travessat també per estrats de temps, memòria i cultura que reforça la lectura de les seues peces. “La veritat és que, si algú no ha vist mai una obra de Kiefer, és una persona afortunada perquè pot viure per primera vegada la increïble experiència de contemplar aquestes obres plenes de capes, aquesta matèria, aquesta textura, aquests colors… que una vegada s’han vist mai s’obliden”, afirma Javier Molins, director artístic del CAHH.
Història, paisatge i mitologia
Les obres de Kiefer presents en la col·lecció Hortensia Herrero i exposades a la sala noble de l’antic palau —Böse Blumen, Walhalla i Der Tod und das Mädchen— són l’origen sobre el qual s’ha desenvolupat aquesta exposició, que pretén aprofundir en temes com la història, però també la literatura, la natura, la música i la mitologia.
Entre les obres, moltes de les quals ixen per primera vegada del seu estudi, podem trobar Elektra, Dryad i Danaë, amb referències a mites grecs. Altres obres com Böse Blumen, Für Walther von d. Vogelweide i Wer jetzt keines Haus hat, baut sich keines mehr estan inspirades en la poesia, de Baudelaire, Walter von der Wogelweide i Rilke, respectivament. En el cas de Der Tod und das Mädchen, és la música, en concret de Schubert, la font d’inspiració.
A més, el visitant també pot gaudir d’una de les seues vitrines, Johannis Nacht, amb falgueres al seu interior, o de Himmel–Erde (1974), la peça més antiga de Kiefer present en aquesta exposició, entre altres obres.
Danaë, una obra monumental per primera vegada a Europa
Entre les peces destacades es troba Danaë, una de les obres més grans realitzades per l’artista fins ara —més de tretze metres d’ample—, que es pot veure per primera vegada a Europa.
En aquesta obra, Kiefer reprodueix l’interior de l’aeroport de Tempelhof a Berlín i, al mateix temps, fa referència al mite de Dànae en forma d’una pluja daurada que cau sobre el quadre. Segons la mitologia grega, Zeus es va transformar en pluja daurada per a visitar i fecundar Dànae, que es trobava reclosa en una torre per a evitar que tinguera descendència. Aquesta obra tan sols s’ha vist en una exposició a Nova York en 2022 i ara podrà veure’s per primera vegada a Europa.
Sobre Anselm Kiefer
Anselm Kiefer va nàixer en 1945 a Donaueschingen, Alemanya. En 1992 es va traslladar a França, on viu i treballa entre París i Barjac, prop d’Avinyó. L’artista va estudiar Dret, Literatura i Lingüística abans d’ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts de Karlsruhe, i més tard a la de Düsseldorf, on va ser alumne de Joseph Beuys. En 1980 va ser seleccionat per a representar el Pavelló d’Alemanya Occidental en la 39a Biennal de Venècia, i des d’aleshores les seues obres s’han mostrat en destacades exposicions individuals internacionals, en museus tan prestigiosos com l’Art Institute of Chicago (1987); la Nationalgalerie de Berlín (1991); el Metropolitan Museum of Art de Nova York (1998); la Fondation Beyeler de Basilea (2001); el Museu Guggenheim de Bilbao (2007); la Royal Academy of Arts de Londres (2014); el Centre Pompidou de París (2015); la Bibliothèque Nationale de France (2015); l’Albertina de Viena (2016); el Museu Estatal de l’Hermitage de Sant Petersburg (2017); el Museu Rodin de París (2017); o el Met Breuer de Nova York (2018), entre molts altres.
Kiefer va rebre el Premi Praemium Imperiale atorgat pel Japó en 1999, i en 2008 va ser guardonat amb el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany. En 2007 es va convertir en el primer artista des de Georges Braque a rebre un encàrrec per a una instal·lació permanent al Museu del Louvre de París, i en 2018 la seua escultura site-specific Uraeus es va exhibir davant del Rockefeller Center de Nova York. En 2020, el president francés Emmanuel Macron va encarregar a Anselm Kiefer la realització d’una instal·lació permanent per al Panteó de París.