Des de jove va mostrar un gran interés per l’art i va estudiar en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, a València, on es va graduar en 1977. Durant els seus primers anys com a artista, Uslé va treballar principalment amb dibuixos i pintures figuratives, però a mitjan dels anys 80 va començar a experimentar amb abstraccions. Inspirat per la música i la literatura, les seues obres sovint combinen formes orgàniques i geomètriques en capes de color vibrant.
A principis dels anys 90, Uslé es va traslladar a Nova York, on el seu estil va evolucionar cap a una abstracció més fluida i gestual, utilitzant pinzellades soltes i composicions dinàmiques.
L’any 1997, va començar la sèrie titulada “Vaig somiar que revelaves” que ha il·luminat un bon nombre d’obres verticals de gran format en les quals Uslé, com han fet tants artistes al llarg de la història, posa en marxa una variació sobre un mateix tema en la qual juga de manera molt encertada amb la combinació de colors. Tal com explica l’artista, “pintar estos quadres és com omplir el món de silenci, des del buit, per a també donar sentit a almenys un espai, prou gran i generós, triat per a este fi. És com un exercici de neteja, de buscar el buit, partint d’un punt de referència biològic. Potser actue així perquè la nostra visió és massa impura i a vegades ens turmenten les imatges. Estem tan sobrecarregats d’imatges que respirem i vivim, cada vegada més, dins d’una sort de Times Square neurona”1.
Uslé manté un fort vincle amb la seua terra natal, a la qual torna amb freqüència per a treballar al seu estudi a Saro, un xicotet llogaret a les muntanyes de Cantàbria. Al llarg de la seua carrera, ha continuat explorant noves tècniques i formes d’expressió en el seu art, i s’ha mantingut fidel a la seua visió única, però sempre en constant evolució.
Uslé ha sigut reconegut amb nombrosos premis i honors, incloent el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya l’any 2014.
La col·lecció Hortensia Herrero té una obra de Juan Uslé pertanyent a la coneguda sèrie “Vaig somiar que revelaves”
