L’obra de Juan Uslé està associada a la tornada a la pintura abstracta que va sorgir finals dels huitanta i començaments dels noranta del segle XX. En una època en què la idea de l’evolució estilística va ser substituïda per idees de pluralisme, una sèrie de pintors van recuperar els estils abstractes suposadament moribunds de la modernitat anterior i els van utilitzar com a mitjà per a les seues finalitats personals. Es van distanciar dels conceptes utòpics i purament formalistes lligats a gran part de l’abstracció moderna i van emprar el seu llenguatge per a explorar una gran varietat d’experiències i idees. Amb les seues pintures, Uslé crea espais autònoms que reflectixen els processos intel·lectuals i emocionals. Els primers treballs de l’artista al començament de la dècada de 1980 s’aproximaven als nous expressionismes, però esta tendència va canviar quan se’n va anar d’Espanya per a viure a Nova York, en 1986. Les primeres pintures que fa fer als EUA eren xicotets paisatges marins, foscos, evocadors, de la costa de Cantàbria, la regió espanyola on va nàixer. Al començament de la dècada de 1990, tots els elements figuratius havien desaparegut i havien donat pas a la creació de pintures abstractes líriques, de caràcter més analític i conceptual, però que no restaven importància a la forma acabada.
Uslé ha tendit a treballar amb sèries. Com suggerix el seu títol, Vaig somiar que revelaves XI (Airport), de 2002, és l’onzé quadre d’una sèrie de pintures que l’artista va començar en 1997. La sèrie es caracteritza per franges horitzontals de pinzellades verticals de pintura negra que es repetixen metòdicament. Cada fila o pinzellada varia de tons clars a foscos, i així crea la sensació de moviment lent o palpitant i transparències, i profunditats ambigües. A vegades, apareixen xicotets punts o ratlles de color en la superfície, com es pot observar en les línies taronja que limiten amb les quatre franges més fosques en Vaig somiar que revelaves XI (Airport), que produïxen tensions espacials i doten cada pintura del seu caràcter únic.
La repetició mecànica de les pinzellades en la sèrie “Vaig somiar que revelaves” mostra clarament un enfocament sistemàtic i orientat al procés. Així mateix, la pinzellada és un rastre visible del cos i la seua activitat física. A més, l’efecte d’estes obres és molt meditatiu, com si foren mandales oblongs. Per a Uslé, el negre representa l’esborrament de la memòria (de fet, un grup d’obres anteriors posseïen la paraula amnèsia en els títols) i, per tant, de la llum i les imatges.
