La seua selecció amb vint-i-cinc anys per a la documenta de Kassel de 1982, organitzada per Rudi Fuchs, suposaria tot un reconeixement internacional en els inicis de la seua carrera. Des d’aquell moment, la vida de Barceló ha transcorregut entre la seua Mallorca natal i el seu estudi a París, amb parades en ciutats com Nova York o Mali, on va arribar a tindre un taller que es veuria obligat a abandonar davant del perill del terrorisme islàmic en la zona. D’esta època africana, a final dels huitanta, daten les seues conegudes pintures blanques, en les quals aconseguix la màxima simplificació amb unes superfícies poblades de xicotets forats i clivelles en les quals desapareix qualsevol element narratiu.
Una altra de les fonts d’inspiració de Barceló ha sigut la història de l’art, des de les coves rupestres de Chauvet fins a les obres dels grans mestres que contempla en els museus, els quals visita amb molta freqüència. Tal com ell mateix explica: “Als museus vaig contínuament. El Prado és un museu de pintures molt del meu gust: Goya, Velázquez, Tiziano; m’agrada el Louvre perquè té de tot; m’agrada el Museu del Caire, que em sembla al·lucinant: pots anar mil vegades i sempre trobes una cosa nova; al Louvre vaig cada setmana, i durant els últims anys he anat molt a les coves rupestres, com Chauvet, que per a mi són com grans museus”.1
Esta intensa relació tindria el seu moment culminant en 2004, quan va exhibir en el Musée du Louvre tres-cents dibuixos realitzats per a il·lustrar la Divina Comèdia de Dante, acció que el va convertir en el primer artista viu a exposar en el museu parisenc, fet que tornaria a produir-se en 2022, amb una mostra col·lectiva sobre el bodegó.
I és que l’obra de Barceló ha pogut veure’s en museus de tot el món, com són el Centre Pompidou de París, el Museu Rufino Tamayo de Mèxic, el Musée Picasso de París, el Palais des Papes d’Avinyó o el National Museum of Art d’Osaka. Barceló també va representar Espanya en la Biennal de Venècia de 2009 i ha realitzat diverses intervencions permanents en espais públics com la catedral de Palma o la seu de les Nacions Unides, a Ginebra.
La col·lecció Hortensia Herrero posseïx diverses obres de Miquel Barceló, dos de les quals, Doble eucaristia i Mitj borrat gran, estan clarament influenciades per aquelles pintures blanques que van sorgir a Àfrica.
