Artista multidisciplinària que treballa en diferents mitjans, la seua obra s’ha caracteritzat pel desenvolupament de projectes al llarg del temps en els quals parla de la memòria, la vida quotidiana i les relacions interpersonals.
En 1991 Del Rivero es va traslladar a Nova York, on treballa i residix des d’aleshores. Va viure en primera persona les conseqüències de l’atemptat de l’11 de setembre contra les Torres Bessones, perquè el seu estudi —situat a Cedar Street, dins de la coneguda com a zona zero— es va veure seriosament danyat, ja que nombroses peces procedents de les torres van trencar els vidres de les finestres i el van envair. Encara que l’artista es trobava a Madrid en el moment de l’atemptat, quan va tornar al cap d’unes setmanes va arreplegar més de tres mil trossos de paper procedents de les oficines de les Torres Bessones que havien arribat fins al seu estudi, amb els quals va compondre una obra d’art que li ha propiciat una gran notorietat en l’escena artística. També va gravar, amb una càmera vídeo més de noranta hores entre octubre de 2001 i agost de 2002, un material amb el qual compondria Cedarliberty.
L’altra sèrie d’obres per les quals és coneguda són les cartes a la mare, inspirades en la carta a son pare que va escriure Kafka, si bé en el cas de l’artista es dirigixen a la mare en general, perquè no li agrada revelar massa informació sobre la seua vida privada.
Del Rivero també ha parat atenció als tèxtils domèstics, una pràctica que enllaça amb la seua preocupació més àmplia per l’antimonumentalisme, la qual s’ha tornat més profunda recentment. Segons ella, transferir el drap de cuina de l’esfera domèstica als paisatges urbans desbloquejaria una rica gamma de metàfores i, tal vegada, ennobliria este objecte sovint subestimat. La transposició de l’àmbit privat i domèstic a l’espai públic planteja preguntes sobre l’ascens i la caiguda dels símbols de poder.
L’obra d’Elena del Rivero es troba en la col·lecció del Metropolitan Museum i del MoMA, els dos a Nova York; la Yale University Art Gallery; la National Gallery of Art de Washington D. C.; el Baltimore Museum of Art; l’IVAM de València, o el Museu Reina Sofía de Madrid, entre altres.
La col·lecció Hortensia Herrero inclou dos obres d’Elena del Rivero.
