Al llarg de la seua carrera, ha treballat principalment en l’àmbit de la instal·lació i l’escultura, amb obres que combinen materials com el cartó, la fusta i la cinta adhesiva, fugint de la grandiloqüència dels materials tradicionals. El seu treball es caracteritza per l’exploració de la relació entre l’espai arquitectònic i l’objecte escultòric.
Bunga va estudiar a l’Escola Superior d’Art i Disseny de Caldas da Rainha, a Portugal. Durant els seus primers anys com a artista es va interessar per la performance i la intervenció urbana, si bé gradualment aniria desenvolupant el seu enfocament escultòric actual.
L’obra de Bunga sol consistir en grans estructures compostes de materials simples i efímers, com cartons assemblats i cinta adhesiva, perquè, tal com afirma el mateix artista, “són un reflex de la fragilitat de la vida”.1
Al llarg dels anys ha aconseguit consolidar un estil únic que li permet experimentar amb les dimensions de l’espai i els materials. La seua obra contemporània ha obtingut una gran visibilitat en diferents països, tant per la qualitat del seu treball creatiu com pel seu innovador enfocament.
Entre les exposicions més destacades de Bunga es troben “Contra la extravagancia del deseo” en el Museu Reina Sofía de Madrid en 2022, “Carlos Bunga: Something Necessary and Useful” en la Whitechapel Gallery de Londres en 2020 o “Carlos Bunga: Doubled Architecture” en el Museum of Contemporary Art Detroit (MOCAD), els Estats Units.
La col·lecció Hortensia Herrero inclou dos obres molt característiques de Carlos Bunga realitzades sobre cartó i en les quals, com en tantes altres ocasions, utilitza el monocrom.
