Lawnton, els Estats Units, 1898
– Nova York, 1976

Alexander Calder

Pioner de l’art cinètic. En 1930 va visitar l’estudi de Piet Mondrian, fet que canviaria totalment la seua visió de l’art. A partir d’aquell moment, la seua obra va començar a evolucionar cap a l’art abstracte i cinètic. En 1942 va començar a treballar en una sèrie de mòbils de fusta titulats Constel·lacions, en homenatge a les obres del mateix nom que havia creat Miró.

Pioner de l’art cinètic, de pare escultor i mare pintora, va estudiar primer enginyeria mecànica fins que als vint-i-cinc anys va decidir iniciar els seus estudis artístics.

En 1926 Calder es va traslladar a París, on va conéixer importants artistes com Fernand Léger, Marcel Duchamp o Joan Miró, amb qui va establir una llarga i fructífera amistat. En 1930 va visitar l’estudi de Piet Mondrian, fet que canviaria totalment la seua visió de l’art i el portaria a l’abstracció. Tant és així que, durant les dos setmanes següents a esta visita, només va produir obres abstractes. Posteriorment, seria convidat a unir-se al grup Abstraction-Création, compost per artistes com Jean Arp, Jean Hélion o el mateix Mondrian.

A partir d’aquell moment, la seua obra va començar a evolucionar cap a l’art abstracte i cinètic. En 1931 va crear les seues primeres escultures amb xicotets motors elèctrics, que serien batejades com “mòbils” per Marcel Duchamp.

En 1937 va exposar Mercury Fountain en el pavelló de la República Espanyola de la Fira Internacional de París al costat de l’obra del seu amic Joan Miró titulada Paysan catalan en revolte. Aquell mateix espai acollia el Guernica, que es convertiria en tot un símbol de la lluita antifeixista.

En 1942 va començar a treballar en una sèrie de mòbils de fusta titulats Constel·lacions, en homenatge a les obres del mateix nom que havia creat Miró i que havien pogut veure’s en la retrospectiva que el MoMA de Nova York li havia dedicat en 1941, comissariada per James Johnson Sweeney. El mateix Sweeney seria l’encarregat de comissariar la retrospectiva de Calder en el MoMA en 1943.

En la dècada de 1950, Calder es va dedicar a produir escultures monumentals, moltes de les quals es van instal·lar en espais públics. Llocs tan emblemàtics com l’aeroport John F. Kennedy de Nova York, la seu de la Unesco a París o el Lincoln Center de Nova York acullen obres seues de gran format.

Alexander Calder va morir en 1976 a Nova York i va deixar un llegat artístic impressionant que continua sent admirat i estudiat hui en dia. Les seues obres es troben en col·leccions permanents de museus com el MoMA, el Centre Pompidou de París o el Guggenheim de Nova York, entre molts altres.

La col·lecció Hortensia Herrero posseïx dos obres de Calder: un mòbil que penja del sostre i un standing mobile que va formar part de l’exposició retrospectiva que li va dedicar el Whitney Museum de Nova York en 1976.

Mostra de les seues obres en el CAHH