La premsa internacional destaca la qualitat del Centre d’Art Hortensia Herrero

L’eco de la inauguració del Centre d’Art Hortensia Herrero traspassa fronteres. Des de la seua obertura, el nou espai dedicat a l’art contemporani de la ciutat de València ha cridat l’atenció d’alguns dels diaris i revistes culturals més prestigiosos d’Europa. El mateix cap de setmana de la inauguració es van donar cita fins a 15 periodistes de diferents mitjans que han anat, en aquestes setmanes posteriors, elogiant la qualitat tant de la col·lecció d’Hortensia Herrero exposada en el centre com de la restauració de l’edifici que l’acull.

La prestigiosa revista francesa The Art Newspaper destacava així el que l’espectador pot trobar-se en el Centre d’Art Hortensia Herrero: “Ben concebut, el seu objectiu és oferir una selecció de grans figures de l’art contemporani, des de Miquel Barceló fins a Anselm Kiefer, des d’Anish Kapoor fins a David Hockney. El CAHH s’ha establert en un antic palau bellament renovat per ERRE Arquitectura, al cor mateix de la ciutat, per atreure més visitants, ocupant un espai total d’exhibició de 3.500 metres quadrats distribuïts entre l’edifici històric i l’extensió. Indiscutiblement d’alt nivell, el CAHH, que va costar 40 milions d’euros, incloent els projectes artístics creats per al lloc, continua sent un espai de col·leccionistes, no un museu públic i, per tant, subjectiu”.

La revista alemanya Monopol, especialitzada en el món de l’art, també s’ha fet ressò de la inauguració i es referia així a la mecenes del projecte, Hortensia Herrero: “La valenciana de naixement estima la seua ciutat natal. Amb l’obertura del seu museu, no només vol compartir l’art contemporani de nivell internacional amb els ciutadans, sinó també convertir València en un centre cultural i artístic líder. De fet, el seu nom pot ser mencionat al costat dels de les col·leccionistes d’art Carmen Thyssen i Helga de Alvear, que, amb els seus museus a Màlaga i Càceres, respectivament, també busquen descentralitzar l’escena artística”.

El Frankfurter Allgemeine Zeitung alemany destacava, entre altres coses, la qualitat de la col·lecció: “L’adquisició de les obres de la col·lecció d’Hortensia Herrero, sempre en col·laboració amb l’experimentat assessor Javier Molins, és refrescant. La compra de cada obra, algunes directament dels tallers, es discuteix en detall; a diferència d’altres grans col·leccions, la selecció de les obres es torna molt més personal. Després d’una fase de renovació de cinc anys del Palau de Valeriola, situat en l’antic barri jueu de València, la col·lecció, compilada exclusivament segons el gust, s’ha integrat habitació per habitació en l’ample edifici. (…) Tanmateix, l’habitació més commovedora és l’antiga capella del palau amb formes renascentistes de clara inspiració palladiana. Deixar que l’artista irlandés Sean Scully es fera càrrec completament de decorar aquesta capella en miniatura va ser la millor decisió de la col·leccionista. (…) Els quaranta milions d’euros destinats a la renovació estan ben invertits”.

La revista francesa Le Quotidien de l’Art elogiava la col·lecció i la ubicació: “Una de les col·leccions privades més belles d’Espanya ara és visible per al públic en un museu al cor del casc antic de València. Des de Manolo Valdés fins a Anselm Kiefer, presenta una selecció representativa de grans firmes de l’art contemporani. Aquest nou espai cultural privat és, per tant, un petit miracle, al igual que tot el que toquen Hortensia Herrero i el seu marit Juan Roig”.

Un dels grans diaris italians, La Repubblica, també ha dedicat recentment un ampli article al Centre d’Art Hortensia Herrero: “Si mires cap amunt, descobriràs les primeres meravelles del flamant Centre d’Art Hortensia Herrero, el museu d’art contemporani impulsat per la fundació homònima que, amb els seus 3500 metres quadrats i més de cent obres d’alguns dels artistes més reconeguts del món, es postula per situar València en el mapa de l’art contemporani”. “Aquestes tres obres (en referència als sites specifics de Tomás Saraceno, Jaume Plensa i Mat Collishaw), arrelades al lloc però cosmopolites, bastarien per explicar l’operació cultural impulsada per la valenciana Hortensia Herrero, mecenes de les arts i col·leccionista, presidenta de la Fundació Herrero: crear un nou museu que no caiga com un meteorit en el teixit urbà, sinó que inicie un diàleg amb València”.

Un altre últim exemple és el del britànic The Wallpaper Magazine: “El Centre d’Art Hortensia Herrero (CAHH), situat en un palau del segle XVII meticulosament renovat al cor de València, està preparat per posar aquesta assolellada ciutat mediterrània en el mapa de l’art contemporani. Experimentar l’art contemporani dins d’aquest context fa difícil no veure l’obra com a part d’un arc més llarg de la història; una reflexió del present, però també una altra peça d’una història més gran