Tony Cragg és un artista que pensa a través dels materials. Com ell mateix explica, “els materials juguen un paper molt important en la nostra vida diària. Sense els materials no estaríem ací. Els materials no s’equivoquen mai. Si hi ha alguna cosa errònia, està en la meua ment”1.
I és que Cragg, abans de començar la seua carrera artística, va treballar com a tècnic entre 1966 i 1968 en un laboratori de cautxú. L’any 1977, es va traslladar a viure a la ciutat alemanya de Wuppertal, on resideix. Allí va començar a treballar en una sèrie d’obres fetes amb materials de plàstic que recollia de les ribes del Rin i amb els quals componia després unes formes recognoscibles com podien ser figures humanes o l’illa de Gran Bretanya. Després d’estes obres en va fer altres més escultòriques compostes per diferents capes i estrats d’objectes de procedència industrial que comprimia en una espècie de pastitxs. Unes obres influenciades, sens dubte, per la seua passió per la geologia. Tal com ell afirma, “jo pensava en la geologia. La distribució dels materials. Les partícules com a molècules, cèl·lules d’un cos, estreles al cel. En un moment donat, les partícules aconseguixen una densitat que es convertixen en capes. L’estratificació té una sensació de temps i alguna cosa a veure amb el creixement”.
Este contrast entre els temes industrials i la naturalesa, que està tan present a Wuppertal, ho podem considerar una metàfora de l’obra de Cragg, perquè adapta formes que es poden trobar en la naturalesa (la passió que té l’artista per la geologia, que l’ha portat fins i tot a col·leccionar fòssils), però, al mateix temps, Cragg plasma estes formes a través de materials industrials tan variats com el bronze, l’acer inoxidable, la fibra de vidre, la fusta o el vidre.
I és que el treball de Cragg comença amb el dibuix. Les dos dimensions ho permeten tot, no hi ha límits en el dibuix, però és quan ell intenta portar estes figures a les tres dimensions quan apareixen les limitacions, i ací els materials juguen un paper substancial. El mateix artista explica este procés creatiu de la manera següent: “He de tindre, més o menys, una idea sobre cap a on vull anar, però és fantàstic quan arribes a un destí que no vas ser capaç d’anticipar. Això ocorre amb algunes de les millors obres. I llavors dius, “wow”, això és una experiència completament nova per a mi. Esta és la part més apassionant del meu treball”.
Gràcies al seu treball ha guanyat el Premi Turner en 1988 i ha representat Gran Bretanya en la Biennal de Venècia del mateix any. Al llarg de la seua carrera ha rebut infinitat de premis: Cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres de França, Acadèmic de la Royal Academy of Arts de Londres, l’Orde de l’Imperi Britànic o l’Orde del Mèrit de la República d’Alemanya, entre altres.
Points of view és una altra de les seues obres icòniques sobre la qual ha fet diverses variacions. El títol resumix perfectament una de les principals característiques de les escultures de Tony Cragg, perquè estes s’han de veure des de diferents punts de vista. És necessari envoltar-les 360 graus per a tindre una visió completa de la seua obra. Una d’estes obres va formar part de l’exposició que la Fundació Hortensia Herrero va organitzar a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, que posteriorment Hortensia Herrero va donar a la ciutat de València i que està situada en el pont de Montolivet. Runner és una altra de les obres icòniques sobre les quals Tony Cragg torna una vegada i una altra. Una versió en acer inoxidable d’un metre i mig d’altura va ser la primera obra de Cragg que va passar a formar part de la col·lecció d’Hortensia Herrero. En paraules del mateix Cragg, “l’origen de Runner ve de les columnes el·líptiques que es convertixen en més dinàmiques. Una part és vertical i l’altra, com un zigurat, però posades juntes es compensen una a l’altra i tens la sensació que així són les nostres vides. Reflectix una forma de temor, d’inquietud. Jo soc una persona ansiosa i inquieta. És la meua naturalesa. Sent al meu cap que les coses van i venen, i això m’agrada i no m’agrada, i vull fer això i no vull fer-ho. Un muntó de coses rondant al meu cap”. Spring és una altra obra de la col·lecció Hortensia Herrero, en la qual podem intuir un xicotet brollador fet amb fusta, un altre material a través del qual Cragg expressa els seus pensaments.
Runner és una altra de les obres icòniques sobre les quals Tony Cragg torna una vegada i una altra. Una versió en acer inoxidable d’un metre i mig d’altura va ser la primera obra de Cragg que va passar a formar part de la col·lecció d’Hortensia Herrero. En paraules del mateix Cragg, “l’origen de Runner ve de les columnes el·líptiques que es convertixen en més dinàmiques. Una part és vertical i l’altra, com un zigurat, però posades juntes es compensen una a l’altra i tens la sensació que així són les nostres vides. Reflectix una forma de temor, d’inquietud. Jo soc una persona ansiosa i inquieta. És la meua naturalesa. Sent al meu cap que les coses van i venen, i això m’agrada i no m’agrada, i vull fer això i no vull fer-ho. Un muntó de coses rondant al meu cap”.
