Rafael Canogar és un dels principals exponents de l’informalisme espanyol, tant per la seua condició d’integrant i fundador del grup El Paso com per la seua trajectòria individual.
Des de jove va mostrar un gran interés per la pintura i l’escultura, la qual cosa el va portar a treballar com a deixeble del pintor Daniel Vázquez Díaz. En 1955 va realitzar les seues primeres pintures abstractes, molt influenciades per l’obra de Joan Miró, i en 1957 va fundar, juntament amb artistes com Antonio Saura, Manuel Millares o Luis Feito, el grup El Paso, que suposaria tot un bufit d’aire fresc en la paupèrrima escena artística de la postguerra espanyola.
El Paso s’inspirava en l’expressionisme abstracte d’artistes americans com Jackson Pollock i Willem de Kooning, així com en la pintura gestual espanyola de l’època. Rafael Canogar es caracteritzava per l’apassionat enfocament emocional cap al seu art i la preocupació per la realitat social, aspectes que el convertirien en un dels artistes més destacats del grup.
En 1963 fa un gir radical en la seua trajectòria artística per a passar-se a la pintura figurativa, amb una forta càrrega de compromís social. Estes obres reflectixen el seu interés per la situació social i política del país i suposen una crítica a la dictadura franquista. No obstant això, a mitjan anys setanta, torna a l’abstracció, estil en el qual ha treballat durant la resta de la seua carrera. La seua obra més recent es caracteritza per una abstracció més colorista, en què la pinzellada gruixuda té un gran protagonisme.
Entre els seus reconeixements es troben el Gran Premi de la Biennal de Sao Paulo (1971), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1982), el Premi Tomás Francisco Prieto (2002), la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (2003), el Premi Arts Plàstiques de la Cultura de la Comunitat de Madrid (2005) i el Premi Nacional d’Art Gràfic (2011). Des de 1998 és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
La col·lecció Hortensia Herrero inclou diverses obres de Canogar, que van des de pintures clàssiques dels anys cinquanta fins a treballs més recents, realitzats en 2022.
