L’obra d’este artista íntimament unit a la seua terra natal (Mislata, València) es nodrix d’un paisatge caracteritzat tant per l’entorn rural com per l’industrial, amb influències que van des dels insectes que trobava de xiquet en les séquies fins a les torres de les fàbriques que poblaven esta zona pròxima a la capital valenciana.
Encara que és més conegut per les seues escultures, Navarro es va iniciar en el món de l’art en 1964 com a pintor, especialment en paper. En 1968 abandona els seus estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València i en 1973 exposa la seua primera ciutat en la galeria Val i 30, també a València. Amb estes ciutats, Navarro porta l’escultura a l’horitzontalitat, perquè estan compostes per infinitat d’elements desplegats al llarg del sòl que evoquen cases, edificis, torres, fàbriques… Tots els elements que podem trobar en estes. Estes peces estaven realitzades en un primer moment en argila, un material molt lligat a la seua terra, si bé posteriorment utilitzaria metalls com el zinc, el ferro o l’alumini.
La sensualitat i l’erotisme també tenen un gran protagonisme en el seu treball, replet d’elements fàl·lics i éssers nus. Una sexualitat que pot ser tant motiu de plaer com de patiment. Tal com explica el mateix artista: “L’erotisme és una part molt important de la meua obra. D’una banda, està representat pel tòtem, que no sols és un element humà i fàl·lic, sinó un símbol de soledat i poder, com succeïx amb els gratacels”.1
Navarro va ser seleccionat en 1980 per a l’exposició “Images from Spain”, que va tindre lloc en el Guggenheim de Nova York i que viatjaria posteriorment per altres museus dels Estats Units. En 1986 va participar en la Biennal de Venècia representant Espanya juntament amb els artistes Ferran García Sevilla, José María Sicilia i Cristina Iglesias.
Ciutats com València, Castelló, Brussel·les, Barcelona, Vitòria o Saragossa compten amb escultures públiques de Miquel Navarro. Este és un dels aspectes que més ha treballat l’artista i pel qual ha aconseguit un gran reconeixement, ja que moltes d’estes escultures s’han convertit en un símbol de la ciutat. La seua obra forma part també de la col·lecció d’institucions com el Guggenheim de Nova York, el Centre Pompidou de París, La Caixa, l’IVAM o el Museu Reina Sofía de Madrid, entre altres.
Miquel Navarro ha impulsat una fundació, situada a Mislata, que porta el seu nom i que vetla per protegir i difondre la seua obra.
