Artista que es va moure en els marges de l’establit, Dubuffet va ser capaç d’apreciar el valor artístic de les obres realitzades per col·lectius tan diversos com els xiquets, els presos de les presons o els malalts mentals. Ell mateix col·leccionava estes obres com a font d’inspiració per a les seues perquè les considerava com una expressió artística més genuïna. Unes obres que va englobar amb l’epígraf d’Art Brut.
Va començar a fer art de veritat als 41 anys, després d’una carrera exitosa com a comerciant de vins, negoci al qual es dedicava la seua família. En els anys 40, la seua pintura va tendir cap a la figuració amb vistes de ciutats i de paisatges. Unes obres elaborades amb colors vibrants i superfícies planes sense perspectiva. En la dècada següent, en la qual va passar un any a Nova York, la seua obra va virar cap a l’abstracció i va aprofundir en l’ús de nous materials com el ciment, el paper d’alumini, el quitrà o la grava. Unes obres en les quals difuminava els límits entre pintura i escultura.
En la dècada dels seixanta, va fer importants exposicions en museus com el MOMA i el Guggenheim de Nova York, l’Art Institute de Chicago, el Museu d’Arts Decoratives de París o la Tate de Londres. En esta època, inicia l’etapa de treball coneguda com a Hourloupe, que inclou tant pintures com dibuixos, escultures i instal·lacions arquitectòniques. Tal com explica l’artista, “el cicle Hourloupe va començar amb dibuixos i pintures. Després que sentira la necessitat d’associar relleus amb estes pintures per a donar-los més vida, i el resultat són panells pintats i esculpits, un exemple dels quals és el Gabinet loglogique. Llavors vaig començar a voler, encara en els meus pensaments, augmentar la presència i l’acció d’estes pintures, abandonar els panells plans i usar materials oberts lliurement en l’espai, esculpits en totes les cares, que és una cosa diferent. Se’m va emportar el desig, no sols d’encarar estes pintures mentre mantenia els peus en la vora de la vida quotidiana, sinó d’abandonar-la, d’entrar en les imatges, de viure en estes. El resultat d’això és una espècie d’arquitectura al·lusiva i figurativa, arquitectura imaginària en conjunt i no arquitectura real, sinó imatges fetes en un hàbitat”1 .
A este cicle pertanyen algunes de les seues escultures monumentals més conegudes com Group of Four Trees, encarregada per David Rockefeller per a la Chase Manhattan Plaza de Nova York, o Jardin d’émail, dissenyada per al museu Kröller-Müller d’Holanda. Estes obres estan realitzades en color blanc amb línies de color negre que dibuixen formes orgàniques.
La col·lecció Hortensia Herrero inclou dos escultures, Personnage aux bajoues (1967) i Milord (1971), pertanyents a la sèrie “Hourlope”, que ha sigut el cicle més llarg i fructífer de la carrera de l’artista.
