Hans-Georg Kern va nàixer el 23 de gener de 1938 a Deutschbaselizt i, en 1961, va adoptar el nom d’esta localitat, situada en aquella època a Alemanya Oriental, que va convertir en el seu cognom artístic.
L’any 1956 ingressa en la Facultat de Belles Arts i Arts Aplicades de Berlín Oriental, d’on és expulsat després de dos semestres per “immaduresa social i política”, per la qual cosa es trasllada a Berlín Occidental per a completar la seua formació.
Durant els anys 60, Baselitz va començar a desenvolupar el seu estil, la primera característica distintiva del qual va ser la inversió dels seus motius, de manera que va pintar per primera vegada en 1969 figures en posició invertida o de cap. Esta tècnica li va valdre una gran atenció i crítica per part de la comunitat artística. El seu estil distintiu no sols va consistir en figures invertides, sinó també en un estil agressiu i expressiu en el qual les seues obres es caracteritzen per la força del color i el traç.
L’any 1980 exposa la seua primera escultura feta en fusta al pavelló alemany de la Biennal de Venècia, que compartix amb l’artista Anselm Kiefer. En la dècada dels huitanta participa en diverses exposicions col·lectives en institucions com la Royal Academy of Arts de Londres, la Whitechapel Art Gallery, l’Stedelijk Museum d’Amsterdam o el Kunstmuseum de Basilea, que li proporcionaran un gran reconeixement i visibilitat.
Les pintures que Baselitz va produir entre 1990 i 2010 van marcar un nou canvi en la seua pràctica, ja que mostra un enfocament més lineal i abstracte de la figura. En la sèrie “Remix” (2005-2008), Baselitz va revisar els seus treballs anteriors, i representa gràficament els seus temes de manera que els seus significats subtils i innovacions tècniques es van fer més explícits. L’any 2015, les pintures d’Avinyó (2014) de Baselitz, un conjunt de huit autoretrats nus imponents, es van presentar en la Biennal de Venècia.
Per a commemorar el 80 aniversari de l’artista en 2018, es fer exposicions individuals en la Fundació Beyeler a Basilea; el Museu Hirshhorn de Washington, DC; i el Musée Unterlinden a Colmar, França. En 2019, va ser elegit membre de l’Académie des Beaux-Arts de París i es va convertir en el primer artista viu que va tindre una exposició en la Gallerie dell’Accademia de Venècia, seguida de la major retrospectiva feta fins hui al Centre Pompidou de París en 2021.
La col·lecció Hortensia Herrero inclou dos obres de Baselitz: una pintura en la qual, curiosament, les figures no apareixen invertides i la icònica escultura Bündel (2015), que representa uns talons fets en bronze, però en els quals podem veure les empremtes de la mà de l’artista en la fusta, que treballava primer amb la destral i després amb la motoserra abans de fondre-la en bronze. Una escultura que es va poder veure en l’exposició “Georg Baselitz: Archinto”, al Museu di Palazzo Grimani durant la Biennal de Venècia de 2022.
