“Jo pense en imatges. Els poemes m’ajuden. Són com boies en la mar. Nade cap a estes, d’una a l’altra; entre estes, sense estes, em perdria”1 . Les paraules de Kiefer ens ajuden a entendre una obra plagada de poesia, de mitologia, d’una àmplia gamma d’al·lusions culturals, literàries i filosòfiques, que van des de l’Antic i el Nou Testament fins a la càbala, la mitologia nòrdica o la poesia d’autors com Baudelaire, Jean Genet o Paul Celan.
Nascut durant els últims mesos de la Segona Guerra Mundial, Kiefer reflexiona sobre la identitat i la història de la postguerra d’Alemanya, bregant amb la mitologia nacional del Tercer Reich. Fusionant art i literatura, pintura i escultura, Kiefer aborda els complexos esdeveniments de la història i les epopeies ancestrals de la vida, la mort i el cosmos. L’obra de Kiefer inclou pintures, vitrines, instal·lacions, llibres d’artista i una varietat d’obres en paper com dibuixos, aquarel·les, collages i fotografies intervingudes. Kiefer utilitza materials tan variats com el plom, el ciment, el vidre, peces de tela, arrels d’arbres o llibres cremats.
L’obra de Kiefer s’ha exposat en institucions tan prestigioses com el Louvre i el Pompidou a París, el Metropolitan Museum a Nova York, el Guggenheim de Bilbao, la Royal Academy of Arts de Londres, la Fundació Beyeler a Basilea o l’Hermitage de Sant Petersburg, entre altres.
La colección Hortensia Herrero cuenta con tres obras suyas de gran tamaño, expuestas en la sala principal del antiguo palacio de Valeriola que acoge ahora el centro de arte . Dos de estas obras, Böse Blumen (2012-2016) y Der Tod und das Mädchen (Death and the Maiden) (2018), incluyen un característico libro de plomo que aparece en muchas obras de Kiefer. Tal y como afirma el Premio Nobel de Literatura Orhan Pamuk: «Es casi como si los libros de Kiefer nos dijeran que miremos más allá de lo que las palabras representan y significan y notemos en cambio su textura y las conexiones que forman entre sí. Esto es algo así como mirar una pared y quedar impresionados por su sensación general en lugar de por los ladrillos individuales que la componen2».
L’altra obra pertanyent a la col·lecció, Walhalla (2015-2017), presenta també una altra característica de la pràctica de Kiefer, l’abocament de plom sobre pintures que representen paisatges. Amb això, Kiefer unix en una mateixa obra les dos tendències que han marcat l’esdevenir de l’art en l’últim segle: la figuració i l’abstracció. El mateix Kiefer conta com va sorgir esta tècnica en una espècie de diari que va escriure l’any 2017 amb motiu d’una exposició en la galeria Thaddaeus Ropac de París, on es va adquirir esta obra: “Ahir vaig abocar plom. En diversos quadres antics d’aquells que ja no vols ni mirar. A diferència d’abans, vaig tombar les pintures a terra sense ira, sense desesperació, i vaig abocar el plom ardent sobre estes pintures. Ja no hi havia motiu per a la desesperació, perquè ja saps: en algun moment alguna cosa eixirà d’això; de fet, comptes amb la decepció des del principi. El resultat seria diferent, el plom fluiria de manera diferent si l’acte destructiu es fera amb ràbia i no deliberadament?”3 . Sens dubte, el resultat és una obra de gran bellesa que condensa tot el mon interior d’este artista bàsic per a comprendre l’art del segle XX i XXI.
