Una de les figures més destacades de l’abstracció geomètrica a Espanya, Ángel Duarte, es va formar en el taller d’orfebreria del seu oncle, la qual cosa va suposar una educació molt útil per a la seua futura pràctica artística.
En 1954 es va traslladar a París, on tres anys després fundaria el col·lectiu artístic Equipo 57 juntament amb altres artistes com Agustín Ibarrola, Juan Cuenca, José Duarte o Néstor Basterretxea. Este grup, influenciat pel constructivisme rus i per artistes contemporanis com Serge Poliakoff o Jorge Oteiza, va destacar pel seu estil abstracte si bé amb una clara vocació de transformació social.
Igual que havia fet amb els artistes òptics veneçolans Cruz-Diez o Soto, la galerista parisenca Denise René va apostar en els anys seixanta per l’Equipo 57, als quals va dedicar diverses exposicions que els atorgarien un gran reconeixement internacional. Malgrat això, es van dissoldre en 1966. Duarte va emprendre en aquell moment la seua carrera en solitari a la ciutat suïssa de Sion, on havia fixat la seua residència. Allí va fundar també un altre col·lectiu, el Grupo Y, juntament amb els suïssos Walter Fischer i Robert Tanner, i va realitzar diversos projectes d’art en l’espai públic, la majoria a Suïssa.
Duarte va fixar en aquella època les bases del que seria el seu estil propi, caracteritzat per la superposició de varetes d’acer en les seues escultures, que produïxen un efecte hipnòtic i les doten de moviment, com totes les obres pertanyents al moviment cinètic en el qual s’adscriu la seua pràctica.
A pesar de no tindre formació científica, Duarte seria un artista pioner en l’ús dels mitjans informàtics, que combinava amb els coneixements matemàtics que el van portar a treballar al voltant de la figura del paraboloide hiperbòlic, sobre el qual construïa les seues escultures metàl·liques.
Encara que altres membres d’Equipo 57, com Agustín Ibarrola i José Duarte, van virar cap a la figuració, Ángel Duarte sempre es va mantindre fidel a l’abstracció geomètrica, si bé amb un compromís social i una vocació democratitzadora, perquè dissolia l’autoria individual de les obres a través de la seua participació en grups artístics i sempre va tindre una clara intenció de mantindre’s al marge del mercat de l’art. De fet, els integrants del Grupo Y es negaven a vendre les seues obres.
La col·lecció Hortensia Herrero inclou una obra de Duarte realitzada amb varetes metàl·liques, en la qual podem veure este efecte cinètic tan característic de les seues escultures.
