Leipizig, 1955

Andreas Gursky

L’obra Gursky es caracteritza pels grans formats i per manipular la imatge digitalment, de manera que crea fotografies totalment enfocades en tots els punts i de molt alta resolució.

Considerat com un dels més destacats fotògrafs d’art contemporani, Andreas Gursky ha creat una sèrie d’imatges de gran format que han passat a formar part del nostre imaginari col·lectiu.

Gursky és probablement l’artista més destacat de l’Escola de Düsseldorf, fundada per Bernd i Hilla Becher, de la qual han sorgit fotògrafs tan destacats com Thomas Ruff, Thomas Struth o Candida Höfer. Andreas Gursky és l’únic fill de Willy Gursky, fotògraf comercial, que, juntament amb la seua dona Rosemarie, es van mudar de Leipzig, a Alemanya de l’Est, a Essen, Alemanya Occidental, i posteriorment a Dusseldorf, on Andreas Gursky va cursar estudis en l’Acadèmia d’Art en els anys huitanta.

Mentre que el treball dels Becher es basa més a documentar la realitat, l’obra Gursky es caracteritza pels grans formats i per manipular la imatge digitalment, de manera que crea fotografies totalment enfocades en tots els punts i de molt alta resolució.

El seu treball a principis dels noranta es va caracteritzar pel punt de vista zenital amb el qual retrata grans espais com ara aeroports, fàbriques, borses de valors, camps de golf o autopistes, en els quals, en moltes ocasions, veiem masses de gent. Tal com explica Gursky, “Jo ho anomene la ‘visió democràtica’, que permet que tots els elements pictòrics siguen tan importants o no importants entre si i que prescindix completament de la jerarquia. En aquell moment, el meu treball es trobava possiblement el més lluny possible de l’anomenat ‘moment decisiu’ de Cartier-Bresson. El meu ‘moment decisiu’ a vegades s’estén durant dies i mesos i sembla que es puga reproduir en qualsevol moment, sembla que deté el temps o, es podria dir, l’estén a l’infinit.”1 .

A partir de 1996, abandona aquella vista aèria per a centrar-se en un punt de vista més frontal amb el qual fa tota una sèrie de prestatgeries de marques de luxe com Prada, que convertix en altars de moda de luxe. No hem d’oblidar que son pare va ser un fotògraf publicitari que treballava per encàrrec per a diverses marques.

A més dels grans espais amb gent i les botigues de moda, la mirada de Gursky s’ha dirigit també a la naturalesa, en diversos llocs del planeta. En esta línia de treball, l’aigua ha sigut uns dels principals protagonistes, com es pot apreciar en obres que ha fet amb el Rin a Alemanya o amb rius de Tailàndia. L’aigua ha sigut també la protagonista en la sèrie “Ocean works”, en la qual torna a la vista zenital però, en esta ocasió, presa des de satèl·lits d’alta definició. La col·lecció Hortensia Herrero inclou una obra icònica d’Andreas Gursky titulada “Nha Trang” (2004), que s’ha vist en diverses exposicions internacionals, com la que li va dedicar la Hayward Gallery de Londres en 2018 o el Museu d’Art Modern d’Istanbul l’any 2007.

1 Catàleg de l’exposició “Andreas Gursky”. Hayward Gallery, Londres, 25 de gener – 22 d’abril de 2018, pàg. 118. En l’anglés original: “I call this the democratic view, which allows all of the pictorial elements to be as important or unimportant as one another and which completely dispenses with hierarchy. At that moment, my work was arguably as far away from the often quoted ‘decisive moment’ of a Cartier-Bresson as it was possible to be. My ‘decisive moment’ sometimes stretches on for days and months and appears to be reproducible at any given moment, appears to stop time or, one might say, to strecht it into infinity”.

Mostra de les seues obres en el CAHH